dimarts, 29 de novembre del 2011

Que no s'apague la flama!

Bona vesprada, hui tenía ganes de treure mes opinions d'algun amic, com vaig posar al twitter ( @FruitadHivern ), la pròxima sería d'Edu del Salto, un amic d'ací de Vila-real, que me'l manà, com dia ell, el 22 de Novembre de 2011/1936. Sense mes dilació, demanar disculpes perque els estudis ens lleven temps del blog, i desitjar-vos que disfruteu el poc que oferim amb molt de gust.

Ara més que mai necessite un lloc on desfogar-me tranquil, on poder parlar de la nostra cultura, on els sentiments queden marcats per la nostra llengua el valencià.
Que vos passa Valencians i Valencianes
Avui, segon dia de l’antic regim, encara no ha sortit el sol. No se si serà una coincidència o simplement que a la illa on vivim (Vila-real) te un futur molt negre. - Vila-real és una illa? Si, quan un territori esta rodejat de blau i gavines, podem dir que és una illa.
Bé, basant nos en estadística al poble... més del 50% va votar al Partit Popular. I jo em pregunte que vos passa valencians i valencianes? Esteu a favor d’un partit que no condemna el franquisme, limita la llibertat d’expressió, intenta imposar-nos dogmes eclesiàstics, corrupte, a favor de les privatitzacions,... i per acabar, considera un defecte parlar la nostra llengua.
No res més a dir. Açò es trist, molt trist però no tenim que desil·lusionar-nos. Recordeu:
-El Feixisme es cura llegint.
Moltes nits em pregunte que pensarien personatges emblemàtics com Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Quim Monzó, Mercè Rodoreda... gent que va viure el franquisme amb els seus propis ulls. Podrien dormir per la nit? Anaven contra corrent, estaven limitats... parlar la nostra llengua no era un defecte sinó un delicte.
Segurament, ells escrivien i mantenien una lluita constant. Una lluita com nosaltres, tenim l’obligació de continuar lluitant i fer que la flama heretada no s’apagui mai

“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu”

Vicent Andrés Estellés 

diumenge, 20 de novembre del 2011

Remix d'actualitat

Bona nit a tothom! Com va, bé? Espere que si.

Bo, com tots ja sabeu, hui, Diumenge 20 de Novembre, el PP ha guanyat les eleccions amb majoria absoluta, arrasant en totes parts, llevant de Catalunya i País Basc. Rajoy ha aconseguit la supremacia popular, a base de criticar a l'oposició durant 8 anys. I ara què, senyor Rajoy? Què ens espera, 4 anys de sombra moderada?

Ara vos planteje una qüestió: És realment la democràcia el sistema més correcte (que no just)? Si el poble és ignorant, quina culpa tenim els qui no ho som?

En fi, són coses què em passen pel cap, ara en aquestos moments d'incertesa... Encara que tampoc ens podem queixar, ja que la guerra civil va ser prou pitjor...

Deii, aquest blog és per a parlar coses de la terra, no de l'estranger...



Com anava dient, els valencians sabem molt bé qui som, però no sabem ben bé què som, ni com som per als demés que ens miren des de fora. És una cosa que deuria de ser preocupant, si no fora perquè el propi himne de la "Comunidad Valenciana" diu així: "per ofrenar noves glòries a Espanya". On hi es la nostra identitat, la nostra llengua, els nostres ideals, la nostra cultura, el nostre poble? Per a València, només som "la playa de Madrid".


On han anat  a parar tots aquells ideals que ens movien? Fa falta recordar què abans de la guerra, nosaltres érem un reducte republicà i anarquista, València vivia una època bohèmia, es respirava el federalisme per totes parts.              

         "València roja, fartons, orxata i canya, cassalla contra Espanya"

Què te que passar, senyors, per a què la cosa canvie? Una revolució, pot ser? Tenim que estar més units que mai, i València dorm, dorm i dorm...  En fi, l'opinió d'un servidor de La Plana Baixa.


Moltes gràcies per llegir-me.


Deii.

dilluns, 14 de novembre del 2011

El uelo i les gossetes

Plou ací al poble, Vila-real. Hui pensava que no trobaria temps per a publicar, encara que tenia prou ganes... Crec que vos sorprendre, pense que serà curiós que llegiu un xicotet resum de la meua infància: Un 7 de Juny qualsevol nasqué a Castelló, perquè a Vila-real no hi havia hospital. (No tan xicotet resum!)

Podria presentar-vos a tota la meua família, però no es lloc...
El meu avi era i es Ángel, com jo però en castellà, un home més d'hort i una de les meues motivacions al blog. M'enrecorde de quan era xicotet, que m'ensenyava a collir bé la taronja, sense trencar el pessó, sense fer-la malbé, fent-la rodar sobre si mateixa, sabent tractar-la com la mà de la xica que estimes. Aprengué moltíssimes coses sobre els tarongers, sobre la taronja, sobre la nostra horta i el món "salvatge" que ens envolta, però potser el que se'm quedà molt al cap fou una resposta a la meua innocent pregunta:
"Com es que no tens por de venir a l'hort a les 6 de la matinada sense llum i tot sol?"
- Tinc a Luna i Luna segon que m'avisaràn si passa qualsevol cosa.
No em va convençer, però tampoc m'estranyà, jo ja sabia que era un home valent.
Ah, Luna i Luna segon eren i són també les dos gossetes fuesterier del uelo Ángel, xicotetes, ràpides, atentes, divertides i com la majoría de gossos, molt nobles. Sempre estaven nugades al cotxe del uelo, a la sombreta del capó.
Com tot xiquet, treballar a l'aire lliure em feia curiositat i em divertía, però fins a la mitja horeta només, que em cansava, agafava el cabás de mandarines, i a l'ombra del maset i amb els peus a l'aigueta fresca del reguer m'unflava a menjar i a fer nadar les corfes de la fruita d'hivern que se'n anaven surant fins a saber on.
No vull posar molta cosa més que us aborriré, però m'agradaría expressar el meu amor per la terra, la taronja, el nostre ambient, i tot aquest fabulós núvol de idees que veiem cada dia i quasi no valorem, i que es nostre, tan nostre que ningú més ho va a defendre, si ho volem hem de ser nosaltres...

VISCA LA TERRA! 




dissabte, 12 de novembre del 2011

4 anys sense tu, 4 anys amb tu...


"Avui" (ho senc per publicar-lo un dia després) fa quatre anys de l'assasinat de Carlos Javier Palomino "Pollo". Va ser assasinat a l'estació de tren de Legazpi (Madrid) per mans d'un militar que es dirigia a una manifestació d'un partit de l'extrema dreta que promou l'homofòbia, la xenofòbia i la violencia, malgrat que l'assasí Josué Estébanez negá qualsevol vinculació de la seva persona a l'extrema dreta. Carlos es diriga a una contramanifestació organitzada per BAF Madrid amb la finalitat d'impedir que aquesta barbaritat feixista tinguera èxit.
En l'actualitat Josué Estébanez s'enfronta a una pena carcelària de la qual esperem que no pase com amb Pedro Cuevas (Assasí del company Guillem Agulló) i cumplisca tota la seva condena.

Quatre anys després no l'hem oblidat i seguirem lluitant, ja que el millor homenatje es continuar la lliuta. El feixisme avança si no se'l combat.

"Hay quien mata y hay quien jamás muere. Carlos hermano, nosotros no olvidamos"



dimecres, 9 de novembre del 2011

Jornades Antifeixistes 19-N

El proper Dissabte dia 19 de Novembre es celebra a Castelló les jornades antifeixistes, les quals finalitzaran amb una manifestació i un concert totalment gratuit.

El programa es el següent:

-A la colla NouSisQuatre:
.14H: Dinar popular
.16H: Pase de video "Ojos que no ven"
.17:30H: Xerrada sobre l'extrema dreta al PV.

- A les 19:30 manifestació antifeixista convocada per BAF Castelló i que tindrà lloc a la plaça de la farola.

-A la colla La cosa nostra:
.22H: Concert de rap anti-sistema amb Pablo Hasel (Lleida) i Sin versos en la lengua (Vila-real)

Esperem ser un bon nombre de gent i anar avançant i fent front al feixisme!!

LA PLANA SERÀ LA TOMBA DEL FEIXISME!!