Guillem Agulló i Salvador, company de Maulets de l'Horta i company antifeixista va ser assasinat avui fa 19 anys a Montanejos (Castelló). La matinada de l'11 d'Abril de 1993 Guillem i uns amics estaven d'acampada a Montanejos quan se'ls arrimà un grup amb estètica feixista en el qual estava Pedro Cuevas (al 2007 presentat a les eleccions). Tot començà per un brodat en el qual posava "mata nazis" i un dels amics de Guillem va deixar caure "ja estan ací els racistes de Marxalenes". S'inicià una baralla i el grup de Pedro Cuevas va aconseguir arraconar a Guillem, i en un moment el van apunyalar. Malgrat als crits de "Arriba España" i "Viva Franco", mai s'ha vist aquest cas com a polític, sino com una senzilla baralla entre joves. Pedro Cuevas va ser imputat com a presumpte assasí, sols va complir 4 anys de pressó i al 2007 es va presentar a les eleccions per un grup de l'extrema dreta. 19 anys després seguim lluitant per tal de que la memòria de Guillem sempre estiga present entre nosaltres, ni oblit ni perdó. El feixisme avança si no se'l combat. VISCA LA LLUITA ANTIFEIXISTA!!
Des que el PP entrà al govern central, estan sorgint retallades on a la classe mitjana més li fa mal: Educació i Salut, passant per I+D, sense parlar de la Reforma Laboral. La gent, després de molt de temps, està eixint als carrers en riuades, i es manifesten totes les setmanes. Es nota quan a la gent li toquen la pela, s'indigna.
El cas: la gent només es mou per el que és seu quan realment es veuen en situació de perill, i això és per el qual ens caracteritzen als valencians: Ens conformem amb el que tenim, i passem de situacions on podríem estar-hi millor. I per això ens passen aquestes coses. Però encara així hi ha gent que som lluitadores, que defenem el que és nostre quan ens ho veiem vindre, i ens és més que satisfactori tota la ajuda que ens està arribant d'aquesta gent que hi era al mig, al mig del no-res, realment.
En certa manera, podríem dir que l'anarquia és el sistema perfecte, però a l'ésser humà li fa falta ser-ho. I amb això vos deixe reflexionar: Tenim el què ens mereixem, per passar de la política? O potser és que la política en el nostre cas siga un punt bastant fluix?
Bona vesprada, com sempre, busque un poc de temps per a escriure, es
el que em falta. Temes en tinc de sobra, i el més parlat ara es la sèrie de
manifestacions i demés esdeveniments que han començat a València, més
concretament a l' IES Lluís Vives, en nucli pur d'aquesta moguda tant
important.
Una breu explicació:
La
historieta de les inversions en obres faraòniques inutils i sospitoses,
corrupció per tots els racons, atacs a la llengüa, manipulació de la TV
pública valenciana i tota la parafernàlia dels hereus del règim
franquista ja la sabeu.
Pareix que el PV ha despertat i que vol
el que es seu, s'han produït, com contava en l'anterior entrada,
moltíssimes i molt diverses, importants i multitudinàries manifestacions
per l'escola pública de qualitat.
Tot correcte fins que en la del
Luis Vives de València els gossos dels blavers ataquen, no els ha
importat si teniem 13-16 anys, ni si en teniem 60, ni si no teniem res
que vore en la manifestació, han atacat a la gent a cops de porra sense
vergonya ni cor. Mitjans de comunicació també han recibit.
La gent que s'ha enterat i ha pogut,
escandalitzada, ha eixit al carrer, amb el resultat de milers i milers
de persones que s'han manifestat, a més de en contra dels retalls, en
contra de l'abús policial. Ho han fet pel boca a boca, corent la notícia.
La
resposta de la policía i sons caps ha sigut penosa, podría dir
moltíssimes declaracions, com en la que ens han dit que som l'enemic, però açò només es un resum: Diuen
que els violents han sigut els radicals estudiants. Si, els de 13-16
anys...
Canal 9 ha mostrat unes imatges manipulades clarament, on no es veu la violència i on afirmen que els violents han sigut els manifestants.
No vos preocupeu, no es que els falten ulls, un dia després els mateixos treballadors s'han manifestat en contra de la manipulació que "algú" els fa fer.
Ahir, día 21/02/2012, dos díes despres
d'aquestos abusos, es van produïr manifestacions, una altra vegada
pacífiques, i ara sense la policía, que pareix que s'ha arrepentit del
que va fer i l'escandol que va muntar.
S'ha notat molt de suport des de Catalunya i Espanya a la #PrimaveraValenciana i a l'IES Lluis Vives
Les protestes
pareix que s'han gelat un poc per part dels més joves, supose que perque
els pares no volen posar als fills en perill de que els puguen partir
el cap. Continuen moltes juntes, talls de carrers i assemblees als
carrers de moltes ciutats del territori i a moltes universitats.
La lluita continua, no anem a deixar la nostra terra en mans dels qui no la estimen.
Tweets
Cuando la solución es pegar a los estudiantes es que da igual el problema. #primaveravalenciana
Chavales de 15 años pidiendo mejor educación y calefacción en su instituto, son "el enemigo" #primaveravalenciana #IESLluisVives
Estos niños en las calles están luchando por sus derechos, pero también por los de todos los que se quedan en casa #primaveravalenciana
"Yo mismo he sido golpeada", periodista de RNE muy cabreada en las cargas policiales
Verguenza de vivir donde los "chorizos" campean a sus anchas mientras los chavales reciben palos por pedir calefacción #primaveravalenciana
Unos salvajes está sembrando el caos en el centro de Valencia y nadie hace nada. Se les identifica por el uniforme #primaveravalenciana
Bona vesprada-nit, hui no pensava escriure, però uns companys m'han donat la motivació que necessitava.
Hui també ens toca escriure amb tristor, ho senc, però la situació en la que estem es prou roina. S'han produit prou manifestacions molt nombroses per l'educació pública en tot el PV i només hem aconseguit que paguen una xicoteta part de el que ens deuen de Novembre de 2011. Això a data de Febrer del 2012!
Cada vegada hi ha més gent amb por de la futura i cada vegada més possible fallida de l'estat del benestar, de serveis públics que no són viables, i les seues conseqüències. Molta polvora.
I el detonant podria ser la indignant actuació dels de dalt: Corrupció, censura i moltes coses més que fan pensar que s'estan rient en la nostra cara. Hem de reaccionar. Un abraç i força!
Avui he de contar la història d'un company de Maulets el qual estudia a un institut de Castelló. La situació es que amb més d'un mes de clase cursat, els alumnes tant de 2n de batxiller com altres grups es trobaven sense profesor d'anglés i economia i un dels alumnes (el meu company de Maulets) es va indignar i va decidir enviar un article al periòdic "El levante" explican com estaven les coses i que opinaven els alumnes i alguns dels profesors ja que es un curs en el que s'ajuguen moltes coses, una d'elles poder cursar l'any que ve a l'universitat i això ja es jugar en el futur dels alumnes. Al dia següent de la publicació de l'article al periòdic, la profesora d'història d'aquest institut es va arrimar a la clase de 2n de batxillerat C i va preguntar qui era el responsable de l'article, una noia pensant que no anava a males va dir qui va ser, aleshores la profesora d'història (que també es la cap de departament) va començar a cridar i dir-los que ells no eren ningú per fer el que havien fet i molt menys per a acusar a algú del que estava pasant.
Actualment hi ha molts instituts que ho estan passant malament i aquest pot ser no siga l'unic cas d'algú que està indignat i es vol manifestar, des de aquí els hi donem tot el suport i els animem a que seguisquen lluitant perque es el seu futur.
Aquí teniu un fragment de l'article publicat al periòdic:
"Con una profesora de historia dándonos clases de economía (que pienso sinceramente que a más de uno se le debería de estar poniendo la cara roja, sea jefes de departamento, dirección, conselleria, o quién sea)conseguimos recuperar el tiempo perdido, pero con esta situación tan rocambolesca el desastre era predecible, y así ha sucedido, al volver de las vacaciones navideñas se nos informó que la profesora de economía estaba de baja por un tiempo que al parecer va a ser bastante largo (dos meses o más, según noticias de primera mano), y por lo tanto volvemos a la misma situación que al principio, pero como ya se sabe, el diablo sabe más por viejo que por diablo, y por eso y como nos lo “olemos”, hemos decidido comunicar a los medios nuestra grave situación, ya que al parecer la solución tardará en llegar..."
Bona vesprada/nit, ja s'han acabat les vacances de Nadal i sense tardar més ja m'avellix publicar. Espere que les hagueu passat en pau, amb la família i amb els dies de festa al màxim, però ara toca el que toca.
L'altre dia navegant vaig trobar un monument en honor dels Maulets, conegut popularment com La pedra dels Maulets, en honor dels Maulets, els que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió. Aquesta pedra està situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.
És l'únic monument de Xàtiva i possiblement de tot el País Valencià dedicat als maulets. Aquesta gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de Barxeta amb una cara polida duu una inscripció que diu:
"Als
maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip
V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els
valencians. 18-6-1978".
És un lloc de reunió per als nacionalistes dels Països Catalans i un lloc per a fer pintades i insults per als valencianistes, com ja han demostrat mes d'una vegada. Es creu que podrien ser el GAV (Grup Acció Valencianista), blavers impotents davant d'una terra resistent i imparable.
Avui, en un entretemps d'estudiar literatura valenciana, vos deixe un article d'opinio d'un amic, Sergi menero. És un xic, dislèxic, te dificultats per escriure i expressar-se, però despres de intentar-ho i treballar-s'ho ací ho tenim. Gràcies.
"Sovint, veig a persones que comparteixen les meues arrels, i supose que
també seran les vostres. Visc a una terra on hi han arrels preciosos i
s'estan perdent. Arrels, que han patit, i que han resistit, arrels que
lluiten, on moltes han caigut, i segueixen en peu, dèbils, però hi
segueixen.
Alçar-me pel matí, parlar amb la meua família, parlar amb la meua
llengua, i pensar en aquesta ximpleria: "Per què parle amb aquesta
llengua? La llengua dels meus avantpassats." Em senc orgullós, i molt
per parlar-la, sabent que els meus avantpassats l'han conservada, i junt
la llengua, la seua terra, la seua cultura, les seues tradicions i el
seu esplendor. Però moltes persones, desgraciadament, no pensen com jo.
Respire l'aroma de les tradicions en els tarongers, la nostra bandera,
aquesta que em plena de sentiments de lluita, que plena el meu cap amb
molta alegria la imatge de tots els nostres pobles. Veig, sovint,
persones xafant-se a sí mateix, fent-se, sense adonar-se, mal a sí
mateix, ja que sí matem al nostre passat, que som? Per què sense el
nostre passat, nosaltres no seriem ací. Només sé que si vingueren dels
molts dels fills de p*** que van voler fotre'ns, estarien gaudint,
veient com 2 persones de la mateixa arrel parlen amb la llengua que van
voler imposar, gaudir de que ho han aconseguit... i és per això que dic
açò. Persones parlant Castellà, sense pensar que està marginant una
hermosa llengua, depreciant-la, tenint vergonya del que és... sense
pensar que els nostre avantpassats van patir, van morir, van ser
furtats, van ser cremats, van ser humiliats, van perdre essers volguts,
tot açò, per conseqüència del que parlaven, i el que defensaven i
lluitaven. I en canvi, els seus descendents com els ho paga? Tirant-ho
tot per la borda, haver patit per no res.
Em senc orgullós, emocionat, no sé com definir-ho... però el que està
clar és que em senc meravellat de com, després de tot el que ha patit,
després de tantes pobres llengües junt a les seues cultures, han
desaparegut, i en canvi, nosaltres, seguim en peu. Sabeu que això
m'emociona molt?.
Però bé, jo considere encara açò: Les nostres
arrels estan malaltes per una malaltia terminal, acabarà morint-se...
això sí, si ens adonem, i lluitem un poc, encara que siga un poc, valdrà
la pena, perquè s'alçarà, i els nostres descendents parlaran una bonica
llengua, tindran una preciosa cultura i unes tradicions fabuloses. Hem
de saber defendre el que és nostre, i és clar, saber el que és nostre
ben bé."
