El uelo i les gossetes

Plou ací al poble, Vila-real. Hui pensava que no trobaria temps per a publicar, encara que tenia prou ganes... Crec que vos sorprendre, pense que serà curiós que llegiu un xicotet resum de la meua infància: Un 7 de Juny qualsevol nasqué a Castelló, perquè a Vila-real no hi havia hospital. (No tan xicotet resum!)

Podria presentar-vos a tota la meua família, però no es lloc...
El meu avi era i es Ángel, com jo però en castellà, un home més d'hort i una de les meues motivacions al blog. M'enrecorde de quan era xicotet, que m'ensenyava a collir bé la taronja, sense trencar el pessó, sense fer-la malbé, fent-la rodar sobre si mateixa, sabent tractar-la com la mà de la xica que estimes. Aprengué moltíssimes coses sobre els tarongers, sobre la taronja, sobre la nostra horta i el món "salvatge" que ens envolta, però potser el que se'm quedà molt al cap fou una resposta a la meua innocent pregunta:
"Com es que no tens por de venir a l'hort a les 6 de la matinada sense llum i tot sol?"
- Tinc a Luna i Luna segon que m'avisaràn si passa qualsevol cosa.
No em va convençer, però tampoc m'estranyà, jo ja sabia que era un home valent.
Ah, Luna i Luna segon eren i són també les dos gossetes fuesterier del uelo Ángel, xicotetes, ràpides, atentes, divertides i com la majoría de gossos, molt nobles. Sempre estaven nugades al cotxe del uelo, a la sombreta del capó.
Com tot xiquet, treballar a l'aire lliure em feia curiositat i em divertía, però fins a la mitja horeta només, que em cansava, agafava el cabás de mandarines, i a l'ombra del maset i amb els peus a l'aigueta fresca del reguer m'unflava a menjar i a fer nadar les corfes de la fruita d'hivern que se'n anaven surant fins a saber on.
No vull posar molta cosa més que us aborriré, però m'agradaría expressar el meu amor per la terra, la taronja, el nostre ambient, i tot aquest fabulós núvol de idees que veiem cada dia i quasi no valorem, i que es nostre, tan nostre que ningú més ho va a defendre, si ho volem hem de ser nosaltres...

VISCA LA TERRA!