Decadència, o apogeu?

Des que el PP entrà al govern central, estan sorgint retallades on a la classe mitjana més li fa mal: Educació i Salut, passant per I+D, sense parlar de la Reforma Laboral. La gent, després de molt de temps, està eixint als carrers en riuades, i es manifesten totes les setmanes. Es nota quan a la gent li toquen la pela, s'indigna.

El cas: la gent només es mou per el que és seu quan realment es veuen en situació de perill, i això és per el qual ens caracteritzen als valencians: Ens conformem amb el que tenim, i passem de situacions on podríem estar-hi millor. I per això ens passen aquestes coses. Però encara així hi ha gent que som lluitadores, que defenem el que és nostre quan ens ho veiem vindre, i ens és més que satisfactori tota la ajuda que ens està arribant d'aquesta gent que hi era al mig, al mig del no-res, realment.

En certa manera, podríem dir que l'anarquia és el sistema perfecte, però a l'ésser humà li fa falta ser-ho. I amb això vos deixe reflexionar: Tenim el què ens mereixem, per passar de la política? O potser és que la política en el nostre cas siga un punt bastant fluix?

"Mentre hi haja vida, hi ha esperança." 

Anònim, però dit per Salvador Puig Antich.

Que tingueu sort,

Deii.